El librero de Kabul

SEIERSTAD, Asne; El librero de Kabul; Maeva Ediciones; Madrid, 2005.

El librero de Kabul és un altre llibre que va venir a parar a les meves mans per casualitat (algun dia hauré de reflexionar sobre allò que fa que llegim uns llibres i uns altres, no). Asne Seierstad és una periodista noruega que ha treballat com a corresponsal (de guerra o de desastre?) a Afganistan. Després de la caiguda dels talibans va viure durant un temps a casa d'un llibreter de Kabul. Fruit d'aquesta experiència va sorgir aquesta, diguem-ne novel·la.

No sé com definir-la exactament, perquè és una ficció, però té sòlids lligams amb l'experiència vital de l'autora. És una novel·la, certament ho és. Totes les novel·les (excepte, potser, les de Marcial Lafuente Estefanía) responen a aquestes circumstàncies, no?

Diu a la contracoberta, al text promocional fet per convèncer els curiosos indecisos que fullegen el llibre en una llibreria, que Sultan Khan, el llibreter, és un amant de la cultura i gran defensor de les llibertats humanes. Això és molt lloable. El que passa és que el seu personantge a la novel·la és un tirà que esclavitza la seva família i que és implacable amb tothom que entra en contacte amb ell. Sempre, entenem-ho bé, en paràmetres europeus; perquè suposo que deu ser un home molt obert, en termes afganesos. Això sí, el que ningú li pot negar és l'odi als talibans (mantingut fins i tot sabent que gran part del seu pròsper negoci consistia a saltar-se les prohibicions en matèria editorial d'aquests nois tan simpàtics).

Seierstad ens fa un retrat de la societat afganesa (en concret de les dones afganeses) que és fàcil de resumir: tot i que els talibans han sigut foragitats de Kabul i que, doncs, no hi ha obstacles perquè aquesta ciutat torni a ser el centre urbà relativament modern que havia estat durant l'ocupació soviètica, la gent és terriblement tradicionalista. Se'ns fa la descripció d'una societat patriarcal i hiperconservadora. Tinguem present que el personatge que dóna nom al llibre és considerat modern i obert, en comparació amb la mitjana del país.

No oblidem, però, que es tracta d'una ficció i, per tant, no podem confiar que sigui un retrat fidel de la realitat encara que la seva redacció ens porta a aquesta presumpció.

És una obra oportunista que respon a l'interès occidental per aquest país asiàtic, però una lectura interessant, de caràcter antropològic, apta per a occidentals; sobretot si estem instal·lats en l'etnocentrisme europeu que fa que pensem que som el més millor del planeta i de l'univers. Tanmateix, i posats al cas, si es tracta d'una aproximació a Afganistan, prefereixo Mil sols esplèndids o El caçador d'estels.