VILLALONGA, Llorenç; Andrea Víctrix; Edicions Destino; Barcelona 1974.
Andrea Víctrix és una distopia del meu admirat Llorenç Villalonga, una distopia a la mallorquina, doncs.
L'acció d'aquesta novel·la se situa a Ciutat de Palma l'any 2050. El protagonista, del qual no sabem el nom, és un ressuscitat: va ser congelat l'any 1965, quan tenia més de seixanta anys, i despertat en 2050, amb uns envejables trenta anys, en una Ciutat de Palma convertida en una mena de Nova York (amb el nom canviat, Turclub, de Club de Turisme). La societat és aparentment feliç, hiperconsumista, amb individus asexuats engendrats per màquines en granges de producció.
El protagonista coneix el primer dia de la seva nova vida Andrea Víctrix, un ésser encisador que el protagonista vol veure com una dona (tot i que durant tota la novel·la queda en dubte el sexe autèntic d'Andrea, si és que en té; noteu que el nom també és ambigu, perquè pot ser de dona o d'home). Andrea és la comissionada del govern central (que és a París) per a assumptes de plaer, cosa que la porta a una vida de disbauxa que la consumeix a marxes forçades (té dinou anys, però només les drogues i les cures mèdiques recomponen la seva figura malmesa després de cada orgia).
El narrador protagonista se sent atret per Andrea i, a la vegada, rebutja aquella societat (que Andrea defensa exaltadament) perquè la considera inautèntica; i d'aquí la dialèctica de la trama.
Aquella societat tant pretesament feliç entra en crisi per escassesa d'aliments (l'agricultura s'ha pràcticament abandonat i els aliments són produïts sintèticament, però no tenen gust real i, a més, no n'hi ha prou). Fins feia no gaire, el govern controlava la societat amb mà de ferro i total absència d'escrúpols, però la dissidència existeix i sobreviu a les petites escletxes que, com passa sempre, es van eixamplant de manera cada cop més accelerada, provocant el deteriorament del règim. El protagonista, immers en la seva pròpia dicotomia, es converteix en un clar outsider que no té por de les conseqüències del seu activisme perquè està protegit per Andrea, però a la vegada treballa com a espia per a la seva estimada. Al final, com és d'esperar, la societat col·lapsa, tot coincidint amb la mort per consumpció d'Andrea.
Llorens Villalonga beu clarament de l'obra Un món feliç, de Huxley (amb referències, per exemple, al soma), però també de 1984 d'Orwell, en la meva opinió, tot presentant un món postbèl·lic i una societat dictatorial.
Si la distopia és una crítica i Huxley criticava un món hipertecnologitzat i Orwell el comunisme soviètic portat a la seva màxima expressió, tinc la impressió que Villalonga fa servir aquest món per criticar el règim espanyol, que estava vivint en aquells temps de consumisme creixent l'agonia del franquisme. La seva crítica, però, és també un rebuig a aquell sistema de vida que ha destruït, segons l'autor, la idíl·lica societat mallorquina; em refereixo al turisme. I és que, no ho oblidem, Villalonga és un reaccionari avant la lettre; deliciós i brillant, però reaccionari al cap i a la fi
Andrea Víctrix és una novel·la interessant i que passa bé; però lluny, en la meva opinió, d'altres obres de Villalonga que em van enlluernar, en primer lloc, sens dubte, Bearn. Malgrat aquesta opinió personal, l'obra va ser guardonada amb el premi Josep Pla l'any 1973.
Llorens Villalonga beu clarament de l'obra Un món feliç, de Huxley (amb referències, per exemple, al soma), però també de 1984 d'Orwell, en la meva opinió, tot presentant un món postbèl·lic i una societat dictatorial.
Si la distopia és una crítica i Huxley criticava un món hipertecnologitzat i Orwell el comunisme soviètic portat a la seva màxima expressió, tinc la impressió que Villalonga fa servir aquest món per criticar el règim espanyol, que estava vivint en aquells temps de consumisme creixent l'agonia del franquisme. La seva crítica, però, és també un rebuig a aquell sistema de vida que ha destruït, segons l'autor, la idíl·lica societat mallorquina; em refereixo al turisme. I és que, no ho oblidem, Villalonga és un reaccionari avant la lettre; deliciós i brillant, però reaccionari al cap i a la fi
Andrea Víctrix és una novel·la interessant i que passa bé; però lluny, en la meva opinió, d'altres obres de Villalonga que em van enlluernar, en primer lloc, sens dubte, Bearn. Malgrat aquesta opinió personal, l'obra va ser guardonada amb el premi Josep Pla l'any 1973.
