Bodas de sangre

GARCÍA LORCA, Federico; Bodas de sangre; Ediciones Cátedra (Col·lecció Letras Hispánicas, núm. 231); Madrid, 2007.

Amb Bodas de sangre, Federico Garcia Lorca va voler demostrar que escriure tragèdia en el sentit aristotèlic del terme era posible a l'Europa del segle XX. Tot això emmarcat en la polèmica que sostenia que la literatura europea ja només podia produir drames burgesos desproveïts de la grandesa (i de l'absurditat, tot s'ha de dir) de la tragèdia grega clàssica.

Això sí, Lorca va fer trampa. Sí que escriu una tragèdia en l'entorn literari europeu però situant l'acció a la seva Andalusia. I quan dic "la seva Andalusia" no vull dir Andalusia, sinó l'Andalusia profunda de Federico García Lorca, aquella terra a mig camí entre la realitat de la vetlla i el món oníric, aquella terra de la violència, de la sang i de la pulsió sexual a flor de pell. Sí, Lorca fa una tragèdia. En majúscules i potser a l'únic lloc on era possible. O potser no, perquè també hi ha la Sicília profunda, la Irlanda profunda...

Lorca escriu una peça teatral perfecta, de personatges condemnats pel destí, de titelles que són empesos cegament cap al desenllaç sanguinolent. Una obra en què no sobra ni una paraula, ni una acotació. Una gran obra que, tot sigui dit, no va gaudir d'èxit de públic fins que no va passar per la "traducció escènica" de la Xirgú (que, el que són les coses, no és que fos precisament una dona rural andalusa).

He gaudit molt de la relectura d'aquesta obra mestra. No cal dir que és una aposta segura.