Submissió

HOUELLEBECQ, Michel; Submissió; Editorial Anagrama (Llibres Anagrama, 12); Barcelona, 2015.

Michel Houellebecq, Enfant terrible de la literatura francesa (que sempre en té a mà uns quants), escriu una novel·la curiosa i, com no podia ser altrament, polèmica. Des del punt de vista d'un professor universitari, expert en Huysmans, l'autor francès del XIX, se'ns presenta una França d'un futur molt proper (la dècada del vint) en què es produeix el triomf a les eleccions generals d'un partit islamista (moderat, això sí).

El personatge-narrador-protagonista està molt ben aconseguit: és un professor universitari que viu immers en un tedi vital que l'aclapara: se sent un mediocre des del punt de vista intel·letual (tot el que va fer de valor, la seva tesi doctoral sobre Huysmans, ja és aigua molt i molt passada), un fracassat sentimental, un insatisfet sexual i un negat social. Em recorda vagament el protagonista de L'étranger, amb la diferència fonamental que aquest professor és molt més conscient de la seva situació vital que el personatge creat per Camus.

També és molt interessant la descripció política i social del país. La victòria dels islamistes es produeix d'una manera "clàssica" a França: en primera volta el Front Nacional guanya clarament i els islamistes són la segona força, només unes dècimes per sobra del Partit Socialista. Aquesta primera part de les eleccions es produeix enmig d'un clima d'extrema violència, amb enfrontaments amb armes automàtiques al bell mig de París (aquesta novel·la es va publicar a França abans dels atemptats del novembre passat). A continuació es produeix un acord amb els socialistes, que recolzaran els islamistes contra el seu enemic de sempre, el Front Nacional, i, amb aquest recolzament els islamistes guanyen les eleccions amb claredat.

El nostre protagonista és acomiadat de la universitat (l'educació pública només pot estar en mans de musulmans) i abandona la docència amb quaranta-quatre anys i sense gaire recança perquè rep una molt substanciosa pensió gràcies als fons provinents de les monarquies del golf, que s'apressen a finançar el nou govern "amic".

El que no m'acaba de convèncer és el ràpid procés d'islamització de França, potser perquè sempre m'han venut la idea que el nostre veí és el campió del laïcisme. El cas és que la societat canvia en qüestió de mesos i s'assembla cada cop més a una de les repúbliques del Nord d'Àfrica (es popularitzen, per exemple, la poligàmia i la manera de vestir musulmana).

Per acabar, la guinda: el nostre protagonista, que no sap què fer de la seva vida, és temptat a tornar al món de la cultura quan una editorial de prestigi li confia la direcció de la reedició de l'obra completa de Huysmans. Ell reconeix qué n'és el primer expert, però comprèn que la proposta és només un caramelet quan el rector de la Sorbona, un convers en ascens polític fulgurant, li ofereix de tornar a les classes (amb un sou molt i molt atractiu) a canvi, això sí, de la seva conversió a l'Islam.

La novel·la acaba quan el protagonista, ateu confés, decideix convertir-s'hi i accedir així a una nova vida que intueix plena i feliç.

La novel·la completa transpira una mala llet de l'autor que, malgrat tot, no n'amaga l'elegància i que la fa, en la meva opinió, molt recomanable. Ei, si us agraden les distopies polítiques!