Por qué el mundo no existe

GABRIEL, Markus; Por qué el mundo no existe; Ediciones de Pasado y Presente; Barcelona, 2015.

Por qué el mundo no existe és un llibre de metafísica. És a dir, el títol no enganya: l'autor intenta demostrar (a la seva manera ho demostra) que el món no existeix.

M'he tornat boig? No. Es tracta d'una lectura que el meu fill ha de fer a la classe de filosofia de primer de Batxillerat i no me n'he pogut estar. Tot i que la metafísica no és pas sant de la meva devoció. Més aviat en desconfio. Jo sóc dels que penso que la filosofia está bé per plantejar dubtes, reflexions i respostes sobre el fet humà en totes les seves variants: antropològiques, religioses, polítiques i què sé jo; però que no s'hi hauria de ficar en espais exteriors dels quals és difícil fer-se una idea amb l'esperança que sigui certa.

I és que jo crec que tenim un problema per conèixer allò que està fora de nosaltres. I no és que digui que el món exterior a nosaltres no existeix, no sóc d'aquests. És que penso que tenim serioses dificultats per esbrinar què hi ha allà fora.

I, a més, la metafísica ho intenta explicar de l'única manera que l'ésser humà ho pot explicar: per mitjà del llenguatge. I aquest és el gran problema, perquè llenguatge i món són àmbits diferents.

El llenguatge és el món de la veritat i la mentida. Us heu parat mai a considerar que fora del llenguatge no hi ha veritat ni mentida? En canvi, el món és l'àmbit de la realitat i la no realitat. O, si voleu, de l'existència i de la no existència. I, doncs, llenguatge i món són àmbits diferents i resultarà complicat (jo crec que impossible) explicar-ne un amb l'altre.

I deixo aquest jardí en què m'he ficat perquè estic començant a fer metafísica.

La teoria de Markus Gabriel, anomenada nou realisme, és senzilla: el món no existeix, però tot el que hi ha dintre del món, sí. Per tal que un objecte existeixi, diu, ha de complir dues condicions. La primera és que ha d'aparèixer dins del que ell anomena un camp de sentit, com un arbre apareix dins d'un paisatge. Els camps de sentit també són objectes, excepte el món, que és el camp de sentit de tots els camps de sentits i que no existeix perquè no apareix en cap camp de sentit superior. La segona condició és que tot objecte (i qui diu objecte diu ésser) ha de ser distingible de la resta d'objectes; i això tampoc ho compleix el món perquè no podem dir: "aquí està el món, que és diferent de tota la resta, que està allà".

No he acabat d'entendre com és que pot haver un camp de sentit no inclòs en un altre camp de sentit, però he de dir que, deixant aquest detall  no banal de banda, la resta és força raonable.

A part d'això, el llibre de Gabriel és de lectura amena (no fàcil) i com que el mateix autor és conscient que escriu un llibre de divulgació per a, diguem-ne, el gran públic, dóna per descomptat que el lector s'hi perdrà amb una certa freqüència i torna constanment a les mateixes definicions fins que, poc o molt, t'entren a la closca.

Tinc la sensació, a més, que aquest jove professor de filosofia té uns coneixements de la matèria fenomenals (les cites d'autoritats són constants i, he de dir per al meu orgull, que més del vuitanta per cent dels personatges citats són coneguts per a mi!), però a la vegada no té problemes per fer referències a cançons, pel·lícules o sèries de televisió ben actuals.

Malgrat totes les meves suspicàcies cap a la metafísica, he gaudit força de la lectura de Por qué el mundo no existe i, a poc que us interessi el tema, us el recomano sense reserves.