PÒRTULAS, Jaume; Introducció a la Ilíada. Homer, entre la història i la llengenda; Fundació Bernat Metge (Editorial Alpha); Col·lecció Escriptors Grecs; Barcelona 2008.
Per fi m’he atrevit amb la magna Introducció a la Ilíada del meu mestre de la universitat Jaume Pòrtulas. Ja feia temps que me l’havia regalat un amic, però anava posposant-ne la lectura…, perquè em feia por la seva mida. Per fi aquestes festes he fet un cop de cap i l’he llegit.
Pòrtules ha estat per a mi la figura de l’intel·lectual. Altres mestres meus (com ara Josep Alsina, Carles Miralles o, fins i tot, Martí de Riquer) els he vist sempre com a acadèmics (ei, cap retret en aquest terme), però no com a intel·lectuals; Pòrtulas, sí. Sóc conscient que aquesta distinció és injusta, què hi farem!
El recordo dels temps a la Facultat: divagador, brillant, enfant terrible del Departament de Grec, però sempre pròxim als (no gaires) aprenents de filòleg clàssic.
La Introducció a la Ilíada és un llibre llarg (quatre-centes pàgines de text més una vuitantena de bibliografia) en què Pòrtulas fa un repàs a la situació actual de la qüestió homèrica. D’on surt aquest magne poema èpic? És del mateix autor que l’Odissea? Homer va existir? Quan es va compondre la Ilíada? Representa uns fets històrics?
Amb la seva elegància natural (sense l’estudiada barroeria de què feia gala a les seves classes més inspirades), Pòrtulas fa una aproximació a les preguntes plantejades on demostra la seva monumental erudició sobre el tema i on, com és típic en ell, no acaba de prendre partit per cap de les propostes que presenta.
En qualsevol cas, però, segueix els postulats de l’anomenada escola de Barcelona que ja sostenia en els anys vuitanta (quan va ser el meu mestre de grec): no sabem si Homer va existir, però sens dubte Ilíada i Odissea no és que no siguin obres del mateix autor, sinó que són conglomerats de molts lais heroics, producte de recensions fetes en temps força posteriors a la seva creació (destacant la recensió pisistràtida, nom la conveniència del qual també posa en dubte). En canvi, per a mi resulta nou tot el que fa referència a l’intent de situar la narració èpica de la Ilíada en una època concreta (el món micènic, l’Edat Fosca, l’inici del temps de la polis) i la conclusió que no és possible arribar a un resultat clar perquè, entre altres coses, hi ha una barreja d’elements i perquè potser Homer (per posar-hi un nom) creava un món a la mida del que esperava el seu auditori, que, per tant, era un món irreal.
Pòrtulas presenta l’estat actual dels estudis sobre el tema amb un gran coneixement dels treballs actuals en anglès, francès i italià (no així els alemanys, però desconec si la filologia clàssica a Alemanya segueix o no la qüestió homèrica).
En resum, és una obra molt completa i complicada, decididament no divulgativa, només per a connoisseurs.
Queda dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada